Qui sóc?

Us heu parat mai a pensar en què serà de vosaltres quan us moriu i en aquestes ximpleries antropocèntriques sobre l’existència amb què els filòsofs s’han fet tantes palles? No? Doncs feu-ho. Val la pena.  Fa una mica de vertigen, però val la pena.

Dit això, us he de dir que estic preocupat perquè la meva germana petita ha obert un compte a Twitter per ensenyar les seves zones erògenes a desconeguts. No entenc molt bé la seva actitud, a casa es tapa fins i tot per dutxar-se. Segons sembla, hi ha molts homes i dones que admiren el seu talent artístic, no paren de fer-li retuits i enviar-li DMs. Potser a casa no hem sabut valorar la seva sensibilitat artística i això ha provocat que desviés tot el seu talent cap a l’exterior. Fa fotos ben curioses, l’altre dia, per exemple, en va penjar una amb l’anus ben obert en primer pla. Va agradar molt, la gent no parava de dir-li que era molt bona, que era? O que estava? Bé, no ho recordo. La qüestió és que aquella foto em va quedar clavada al cervell una bona estona, em va fer pensar molt, tota aquella foscor… un forat, profunditat, el buit, l’existència, l’horror vacui i em van començar a venir tota una sèrie de preguntes al cap: Qui sóc? D’on vinc? Cap a on vaig? He comprat fruita per sopar? Em vaig adonar que tenia la nevera buida i vaig córrer cap al súper. Quan vaig tornar, vaig veure que la meva germana havia penjat una altra foto, tenia un plàtan a la boca i un altre al cul. Aquella imatge em va obrir els ulls: És clar! Allà on hi ha un forat posa-hi un plàtan! Quina gran metàfora! La meva germana era un geni i l’únic que feia era obrir-nos els ulls a tots amb les seves fotos. Que poc l’havia valorat fins ara.

Què us vull dir amb tot això? De vegades, tenim les solucions davant dels ulls i som incapaços de veure-les perquè els nostres prejudicis ens les tapen. A mi em passava el mateix fins que vaig dir-me: quin problema hi ha si la meva germana té dos comptes a Twitter i a un hi penja fotos dels seus fills  i a l’altre hi penja fotos del seu cul obert? Hi ha molts homes que pengen fotos abraçats a la seva dona i tot seguit envien un DM a la meva germana i no passa res.  A partir de llavors, la meva vida va fer un gir de 135 graus i ara, puc dir, amb tota seguretat, que sóc un home nou.

 

AUTOR: Arnau Fortuny

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s