EL CANT DE LA SIRENA

Quan hom erigeix el seu cos de bon matí, després d’haver digerit unes bones postres que encara resten adormides a l’altre costat del llit, és important que es renti les dents en consonància amb la quantitat de nicieses que hagi etzibat al llarg de la nit, i guilli. Unes bones postres són de massa bon pair i metamorfosar-se en un esclau esdevé una forta temptació que cal evitar. No he conegut encara cap home capaç de desatendre el cant d’una sirena. Ni jo mateix que pateixo de sordesa interessada. En canvi he conegut molts homes que, per un la bemoll a cau d’orella, han claudicat.

AUTOR: Nómosphýsis (νόμοςφύσις)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s