El greix és sexy?

Es veu que ara per ser tolerant has de trobar normal que la gent pesi 100 kg i tingui cel·lulitis fins i tot a les parpelles. I no només això, també els has de trobar sexys. El que sí que és malaltís és que una noia estigui prima. Com se li acut a una noia estar prima!! Estar prima és sinònim d’intolerant, d’anar en contra de la diferència. Com és possible que hi hagi mares que permetin que els seus fills estiguin prims i no els emboteixin de fregits i dolços al llarg del dia? Em sap greu dir-vos-ho, però estar gras és perjudicial per a la salut. Us ho dirà qualsevol metge que hagi acabat la carrera. I estar prim no és sinònim d’anorèxia, l’anorèxia és una altra història. Les noies primes quasi s’han de disculpar per estar primes. Ah! i encara que us sembli impossible: hi ha dones primes amb corbes i fins i tot n’hi ha que no en tenen i segueixen essent dones. Increïble, oi? El que no es pot permetre és que les noies que es senten bé amb el seu cos prim hagin de pagar les conseqüències de les inseguretats i la falta d’autoestima de les dones amb sobrepès. Hi ha psicoanalistes, endocrinòlegs i dietistes a la majoria de ciutats del món. Insultar les dones que estan primes no és la manera de recuperar l’autoestima, sinó tot el contrari, no fa res més que agreujar el problema. Encara que eliminessin totes les noies primes del planeta, el problema hi seguiria essent.

Segons un estudi de la universitat de “Yo me lo guiso yo me lo como” la tolerància consisteix a atacar i desprestigiar tot allò que no sigui com jo i el meu ego. Per exemple: Si jo peso 100 kg i mesuro metre i mig i, per tant ,tinc un sobrepès innegable, el que he de fer per ser tolerant és dir que les dones primes estan malaltes i viuen atrapades a un cànon de bellesa artificial i que les dones reals, sanes, amb corbes i femenines pesen 100 kg com jo. I què fa la societat de consum davant d’aquesta dicotomia de prims i grassos? Doncs aprofitar-se de la situació: crear un producte per a cada tipus de cànon, perquè vulgueu o no, les dones grasses també formen part d’un cànon. Però no us deixeu enganyar, quan DOVE fa un anunci elevant el sobrepès o els cossos diferents del cànon preestablert, no ho fa per amor a la humanitat i a les dones grasses, ho fa per amor al caler. Segueix convertint les dones en objectes perquè els homes i les dones consumeixin aquell producte. Uns moguts pel desig sexual i les altres mogudes pel desig d’agradar i ser desitjades.

En realitat, tot és molt més profund que tot això, les dones seguim barallant-nos entre nosaltres per ser la més sexy, dominades encara pel desig d’agradar als homes per sobre de totes les coses. La majoria de dones viuen sotmeses al desig de l’home, encara que es pensin ser lliures quan pengen fotos ensenyant el seu cul obert de bat a bat o un escot amb tres push ups i 30 filtres d’Instagram. Però què passa un cop ja ho has ensenyat tot i veus que hi ha milers de dones més guapes que tu, amb el cul més ters que el teu i amb 300 likes més que tu? Doncs que t’adones que és impossible aconseguir la felicitat ensenyant el cul i l’escot. Noies d’11 i 13 anys maquillades com prostitutes de 5 euros la mamada, fent-se 300 selfies al dia del seu cul, dels seus pits, o dels seus llavis xuclant piruletes… En quin moment va començar tota aquesta histerització femenina? I les que no xuclen piruletes, perquè els seus pares els van dir que el sucre feia caure les dents, es converteixen en feminazis (l’altra cara de la mateixa moneda). Pels que no sabeu què és una feminazi: una feminazi vindria a ser una dona que odia a mort els homes, però que actua com ells. Resumint, que viuen sotmeses al desig de l’home amb igual o més intensitat que les que llepen piruletes.

Dit això, potser el que seria interessant seria que penséssim una mica abans d’utilitzar la paraula TOLERANT o posats a dir-la grossa, potser seria interessant que penséssim encara que fos només una mica. No nego ni el sexe ni l’erotisme, formen part de la vida i són necessaris per viure, però com amb tot, la felicitat no pot dependre només d’això.

 

AUTORA: Meritxell Lavall

One thought on “El greix és sexy?

  1. Jordi Ysamat ha dit:

    Totalment d’ acord que les primes també tenen curves. En quant al IMC recordar que en dones un índex inferior a 18,5 és considera pes insuficient i per sobra de 25 és sobrepés. Fàcil de calcular amb la fórmula : pes / quadrat d’ altura . Per exemple : Si una noia pesa 52 i medeix 1,65 sería 52 dividit entre ( 1,65x 1,65 )
    52/ 2,7225 =19,10 és IMC correcte

    M'agrada

Respon a Jordi Ysamat Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s