FAÇANES

Sento una forta admiració per les façanes, el material amb què han estat construïdes, el color amb què han estat pintades, la textura, tots aquells detalls que les fan singulars i inimitables, em tenen meravellat. N’hi ha algunes que, fins i tot, em poden provocar un estat d’estupor persistent.

Ahir en vaig veure una de prodigiosa mentre caminava. Feia temps que no en veia una tan ben construïda. Caminava tranquil·lament pel passeig marítim quan vaig creuar-me casualment el Josep i la seva dona. El Josep tenia una mà al maluc de la seva dona i l’altra agafada al mòbil.

–  Home, Honoré, què fas per aquí?

–  Respirar una mica d’aire pur.

– Te’n recordes de la Maria?

–  És clar que sí. Tampoc fa tant que me la vas presentar.

–  Normal que la recordis, és la dona més guapa del món i encara em quedo curt.

Aquí, he de fer una pausa per situar-vos. Abans d’ahir, a la nit, el Josep i jo érem a Barcelona a casa de la seva amant i la seva companya de pis follant com porcs. El Josep fa un any que es veu amb aquesta noia i jo, bé, la seva companya de pis no està gens malament, així que no podia dir que no. Ell necessitava una excusa i jo anava calent. Tornant cap a casa em va dir que estava boig per aquella noia, que mai ningú li havia menjat la polla com ella, però que primer era la família i que, de moment, per no perdre-la, li havia dit que estava passant un mal moment familiar, però que molt aviat estarien junts.

Al Josep no li va tremolar ni una pestanya per dir-me que la seva dona era la dona més guapa del món. La seva dona semblava creure’s les seves paraules, si més no li feien gràcia perquè no parava de riure.

Mentre conversàvem, va sonar el mòbil del Josep. El Josep em va fer un senyal i tot seguit va dir:

– Un altre cop els de l’assegurança del cotxe! Què voldran aquests, ara? Us importa? Vaig a trucar-los. Seran dos minuts com a molt.

La seva dona i jo ens vam quedar sols.

– Pobre Josep, tot el dia l’atabalen amb trucades. Es mereix unes vacances. Tot el dia amunt i avall per feina i encara ha d’aguantar que el truquin a qualsevol hora.

Com us he dit al principi, la façana que vaig veure ahir era prodigiosa. Crec que em costarà trobar-ne una de tan perfecta.

 

AUTOR: HONORÉ DE PROZAC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s