Fast-tard

Avui si no vas de pressa no ets ningú. De fet, no sé què és tota aquesta preocupació pels ejaculadors precoços, els hauríem de deïficar. Si tot es fes a la velocitat que ells es corren, el món aniria molt millor. No hi hauria cues enlloc.

Què és tota aquesta obsessió malaltissa per fer les coses amb calma? L’altre dia em van convidar a dinar a un restaurant slow food. Però ens hem tornat bojos o què? Abans no vaig seure, van passar cinc minuts. Cinc minuts!! N’hi havia un al meu costat que es va passar una hora observant la seva amanida i somrient. Un altre que quan vaig passar, al vespre, per davant del restaurant, encara estava acabant-se el primer plat.  I a sobre el meu amic es va passar tot el dinar explicant-me la procedència de tot el que m’anava ficant a la boca. Que si les mongetes les havien cultivat a un poble de l’Empordà que encara munyien les vaques amb les mans, que si els ous ferrats procedien de gallines que s’alimentaven només de verdura de proximitat, que si l’aigua que bevia l’havien agafat d’una font on encara raucaven les granotes. Un ejaculador precoç s’hauria pogut córrer 300 vegades amb el que va durar aquell dinar. Ni la missa de la meva primera comunió se m’havia fet tan llarga.

A mi em va més la canya. De petita em van entrenar bé. En dos minuts m’havia d’acabar el primer plat, el segon, les postres i tenir tots els plats rentats. La mescla de tots aquells plats dins la meva boca em va fer descobrir gustos ben curiosos. Al matí, anava al cole i a la tarda anava a piano, a ballet, a classe de solfeig, a tenis i quan arribava a casa feia els deures, sopava, mirava la tele i me n’anava a dormir. Tenia temps per tot. No és que no pogués dormir, és que preferia aprofitar el temps per fer altres coses.

Els meus amics em deien que era molt nerviosa. Què sabran ells el que és estar nerviós! El que passa és que estaven gelosos perquè jo feia més coses que ells.

De més gran em vaig introduir al món dels cursets intensius. Vaig aprendre anglès en dues hores i mitja. Em sortia més a compte que passar-me 3 anys estudiant-lo. La primera carrera me la vaig treure en un cap de setmana, la tretzena en 6 hores. Vaig millorant hehe.

Amb els anys he anat aprenent a estalviar encara més temps. Quan parlo amb la gent, abrevio, així amb la meitat de temps ho tinc tot dit. Actualment estic estudiant com poder tenir un embaràs que duri com a molt dues setmanes. No puc perdre 9 mesos de la meva vida donant vida a un fill. Tinc massa coses a fer.

Quan penso que hi ha gent que pot passar-se una hora passejant sense aprofitar aquella hora per treure’s el First certificate, o dormint més de 4 hores seguides quan podria estar doctorant-se en bioquímica computacional, se’m posen els pèls de punta.

Bé, me’n vaig que encara no he llegit els deu llibres que he de llegir aquesta tarda ni he anat a córrer els meus 30 km diaris ni he preparat la tesi doctoral que he d’entregar demà a les 7 del matí després de fer la neteja del pis i penjar i planxar la roba.

Un dia us parlaré de la gent que diu que deixa la ment en blanc per meditar.

Fins ara mateix.

 

AUTORA: Meritxell Lavall

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s