Tradicions masclistes: DAMES I VELLS

Hi ha moltes tradicions en el nostre país que, per l’època en què van néixer, són descaradament masclistes. La meva pregunta és, hem de seguir mantenint aquesta qualitat masclista inherent a una època en què la dona era poca cosa més que una bossa d’escombraries o podem començar a actualitzar un xic les nostres tradicions perquè en un futur esdevinguin tradicions més equitables?

Un exemple d’aquestes tradicions masclistes és el Ball de Dames i Vells que es representa durant les festes de Santa Tecla a Tarragona.  Una de les normes principals d’aquest espectacle és que els seus integrants siguin obligatòriament homes. Segons els mateixos integrants això no pot canviar perquè s’ha fet així des del 1514 i, per tant, és una tradició i com a tradició no es pot canviar. Rodolí. Segons aquesta regla de tres, si hem de seguir fent el que es feia el 1514, ja puc anar corrents a comprar-me un davantal i tancar-me a la cuina fins al dia de la meva mort. Potser tanta modernitat m’ha confós i descobreixo el veritable sentit de la meva vida: rentar plats i fregar el terra. Mai se sap. Tot i així, m’agradaria puntualitzar que durant una època les dones també hi van participar. Us deixo una fotografia que ho demostra.

14370186_1113127315461099_509289852890960605_n

Ara la meva pregunta és: per què es va tornar a fer l’espectacle només amb homes? Fem un pas endavant i un altre enrere. Així no avancem. Les dones no som prou divertides? No som prou gracioses? O és que les dones només fem gràcia quan anem amb sabates de taló i un escot fins al melic? Els integrants del grup se serveixen de les paraules del Dr. Jaume Vidal-Alcover per justificar l’absència de dones en el seu espectacle: “El feminisme mal entès, que reclama el dret de la dona a participar de qualsevol activitat, s’adigui o no s’adigui amb la seva condició de dona i amb la finalitat que es persegueix”. CONDICIÓ DE DONA. Quin eufemisme més bonic per estalviar-se dir: “passa cap a la cuina que tinc gana”.  No cal ser gaire intel·ligent per endevinar que el fet d’encasellar les persones no és res més que una manera d’evitar que puguin fer o ser el que realment desitgen. Per què les dones no podem fer riure disfressades del sexe contrari? Ens falta la neurona de la pallassada? Aquesta societat s’ha de començar a posar les piles per acceptar que les dones, si ens ho permeten, també podem fer riure. En la nostra societat hi ha massa significants condicionats per complexos d’Èdip mal resolts que segueixen perpetuant LA CONDICIÓ DE DONA. I jo, personalement, ja en tinc els ovaris plens.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s