Catalunya està vivint una onada de calor mai vista. Es tem que els catalans quedin reduïts a la meitat després del pas d’aquesta onada. Homes bevent aigua pel carrer superant els dos litres d’aigua diaris recomanats; dones amb vanos a les mans fent-los batre sense parar (hi ha hagut més d’un cas de síndrome del túnel carpià); avis, a l’ombra, asseguts en bancs fent-la petar i observant com els seus companys juguen a petanca fregant-se el front amb mocadors de cotó; nens desconcentrats mirant el mòbil en comptes d’escoltar la professora… Escenes mai vistes abans que fan témer el pitjor. Fins i tot s’han vist persones abaixant persianes en ple migdia i terrasses plenes de gent amb cerveses i granissats a les mans. Experts en calors terrorífiques asseguren que, si aquesta onada s’allarga més dies, es corre el perill que la gent es tiri a la piscina o al mar per refrescar-se, i que, en casos extrems, s’arribin a dutxar amb aigua freda abans d’anar a dormir i deixin els llençols molls.

Us escric a les fosques des del soterrani de casa, he reunit tots els queviures i garrafes d’aigua que he trobat i m’he tancat aquí fins que aquesta onada de calor se’n vagi cap a una altra banda. Intento moure’m el mínim possible per evitar suar i quedar seca com un bacallà. Ahir, abans de tancar-me, vaig veure un veí suant com un porc. Aquesta imatge em martiritza dia i nit, no crec que sigui capaç d’oblidar aquesta escena en tota la meva vida.  I ara tanco l’ordinador perquè l’escalfor de la pantalla està consumint el poc aire fresc que em queda per viure.

Sort amics! Ens veiem quan tot això hagi passat.