Pit o cuixa

Estic al costat d’en Miquel Iceta pel que faci falta, trobo indignant que vagis tot innocent al Kentucky Fried Chicken amb l’antull de menjar conill i el cambrer tingui els sants collons de dir-te que triïs entre pit i cuixa de pollastre sense ni tan sols anomenar-te el conill ni dur-te una tapa de caviar amb xampany francès. I la gent que vol menjar conill què ha de fer, anar a caçar-lo? Tothom sap que el conill és la carn més sana i que els pollastres estan hormonats. És com si jo em presentés a un examen i el professor em preguntés el que ell considera que m’ha de preguntar per avaluar les meves capacitats sense demanar la meva opinió. Com voleu que aprovi l’examen, si no sé les preguntes que sortiran? Preteneu que m’estudiï tot el temari?

Però no només en això té raó, no entenc aquesta gent que té una parella o uns pares que el maltracten, el menyspreen, l’humilien i l’única opció que saben trobar als maltractaments és fotre el camp. Què se n’ha fet de la flagel·lació i el masoquisme? Per què fugen si poden seguir compartint la seva vida amb qui els ha maltractat tota la vida? Per què creieu que es va fer tan popular la frase “vale más malo conocido que bueno por conocer”? Que t’anul·lin com a persona mola molt. Sou uns carques.

He de reconèixer que hi ha hagut algun moment en què he dubtat de la coherència del discurs de l’Iceta, no per res,  però hi ha coses que no em quadren del tot, per exemple: vol tenir la llibertat de decidir què vol per dinar, però troba incoherent que els catalans vulguin tenir la llibertat de decidir entre seguir formant part d’Espanya o no. Però tranquils, quan treu el cap algun d’aquests dubtes no li deixo temps a què s’acabi de formular del tot, poso ràpidament algun vídeo d’en Miquel Iceta ballant o algun NO-DO que he tret de la web de rtve (us passo l’enllaç per si us ve algun d’aquests dubtes http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-29/1468365/)  i desapareix a l’instant. Un pare és un pare i per més hòsties i més insults que t’etzibi, no s’ha d’abandonar mai. Si et pica, per alguna cosa serà. Per analogia, la llei és la llei i no s’ha de qüestionar mai, arreglats aniríem si no.

Ara, quan me’n vaig a menjar a un restaurant i el cambrer em demana què vull per dinar, li dic:

– Pregunta incorrecta, la pregunta correcta és: el conill el vols a la brasa o rostit?

Els canvis es fan a poc a poc, pas a pas. N’estic segura que d’aquí poc, allà on t’obligaven a triar entre pit i cuixa sense donar-te cap més alternativa, només tindran conill per dinar.

I si jo el que vull és menjar-me una botifarra de 2 metres, què? No tinc dret a dir-ho amb la veu ben alta, Miquel Iceta??

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s