Turismofòbia

No entenc aquesta turismofòbia que us ha agafat últimament. No crec que n’hi hagi per tant. Quin mal hi ha a tenir només un centímetre quadrat de platja per tu? Tot això que t’estalvies en tovalloles i en para-sols. Si saps muntar-t’ho bé i fer equilibris amb el dit gros del peu, en una tovallola i un para-sol hi poden conviure 3 famílies senceres. Estalvi energètic, se’n diu. Allà on sua una persona, n’hi poden suar 30. Quin mal hi ha a tirar-te de caps a l’aigua i trobar-te encaixat al cul del tio de la tovallola del costat? Hi ha millor manera de relacionar-se? El contacte humà és molt important i a més a més és una molt bona manera d’aprendre idiomes. Jo ara ja sé què significa: “AIM GONA QUIC IUR FAQUIN AS, BITX”. “Bitx” crec que és platja. Aquest matí m’he despertat a l’habitació de casa amb una família d’holandesos dormint al meu llit. Us preguntareu com sé que eren holandesos. Doncs molt fàcil, eren tots rossos amb ulls blaus i no tenien accent andalús. Hi ha hagut un moment de tensió en què la mare d’aquells nens, que semblaven extrets de la pel·lícula Los Chicos del maiz, ha dubtat de si m’havia de donar el pit o no. Però el dubte s’ha dissipat ràpidament quan un dels seus fills, que debia tenir uns 16 anys, m’ha empès fora del llit d’un cop de puny i ha saltat sobre el seu pit com un falcó. M’havien arribat veus que deien que beure llet materna era molt sa, però no sabia que es podia viure només de llet materna fins a l’adolescència. Qui dia passa anys empeny.

De veritat que no entenc tota aquesta turismofòbia. Jo, d’ençà que ha començat la temporada d’estiu, he deixat de sentir-me sola. Sempre hi haurà la típica persona ressentida que dirà que ens hem venut als turistes i que hem transformat les ciutats en museus per a gent alcohòlica que dorm durant el dia a la platja i de nit surten com cuques de llum radioactives a beure’s tots els bars. Però, i els ingressos monetaris que rebem tots els catalans cada vegada que una d’aquestes cuques de llum radioactives es beu una cervesa i es menja una paela?

Ara, l’únic que em preocupa és què serà de nosaltres quan tota aquesta gent torni a casa seva a finals d’estiu. I pensar que ara per anar a comprar pa al costat de casa necessito tot un matí. Què faré per no avorrir-me? Com arribaré a final de mes sense els ingressos dels turistes? Qui m’ensenyarà a parlar anglès a canvi de res? M’hauré de comprar una tovallola per mi sola?

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s