Espain

Espanya és un país de casualitats. N’hi ha tantes que s’han plantejat estudiar-ho a les universitats més prestigioses. Per exemple, el Cas Gürtel, quantes persones han mort relacionades amb aquest cas? 9? 10? Si fóssim malpensats podríem pensar que s’han anat carregant tot aquell que podria xerrar més del compte, però estaríeu molt equivocats, són tot casualitats. No us ho creureu, però va ser casualitat que tots els que van participar en el Cas Gürtel estiguessin fotuts de salut. Aquestes coses passen. Igual que de vegades passa que un Imam parli sense voler amb els serveis secrets d’un país i aquests no ho recordin. Sabeu la feina que tenen els serveis secrets a tapar casualitats? Qui tingui una bona memòria i recordi totes les minúcies que passen diàriament a la seva vida, que tiri la primera pedra. Qui no ha oblidat alguna vegada haver amenaçat de matar gent perquè no fan el que un vol i s’entesten a voler expressar la seva opiniò? Expressar la seva opinió! Ens hem tornat bojos o què? Vivim en una democràcia, la gent ha de callar i acatar. Vam lluitar molt per aconseguir una democràcia a Espanya com perquè ara vinguin quatre catalanets amb aires de voler donar la seva opinió i ho destrossin tot. A part, fot molta ràbia que la gent no faci el que tu vols. Què sabrà la gent del que és bo per ells? Molts d’aquests incrèduls de casualitats podríeu pensar que el govern farà el que sigui per tapar l’immens deute espanyol i conservar el seu estatus econòmic, però em sap molt greu dir-vos que les hòsties que el govern va ordenar fotre el dia que es va celebrar el referèndum van ser per casualitat. Aquell dia els astres s’havien desconjuntat. No podem acusar al govern de tot.

El que sí que no ha sigut casualitat és que tanquessin tot un govern autonòmic a la presó. El que no pot ser és que quatre arreplegats amb aires de parlar més llengües que el govern central defensin el dret a decidir de les persones. No hi ha cap paràgraf a la Constitución Espanyola que digui que el President d’un país hagi de parlar més d’una llengua. Fins aquí podríem arribar.

A part d’això, tot el que passa a Espanya són casualitats, fins i tot el fet que el President del govern sigui considerat persona non grata al poble on va viure la seva infància.

Perdoneu, he penjat aquest article per casualitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s