L’ortografia catalana

Tota il·lusionada (innocent de mi, mai n’aprendré) vaig decidir comprar-me les noves Normes Ortogràfiques de l’IEC (tot el que és normatiu em cau en gràcia, què voleu que us digui). El primer que vaig pensar va ser: “Caram, sí que són barates aquestes normes, només valen 18 euros. Deu ser perquè són de tapa tova. Espero que el seu contingut sigui més elevat que el seu preu.” Així doncs, vaig confiar cegament en l’IEC i vaig pagar amb la meva targeta de dèbit per notar menys la davallada salarial. Sembla que si pagues amb targeta els diners segueixen sent al lloc de sempre (sempre he pensat que l’autoengany em prova molt). Perdoneu, quan em poso a parlar de targetes de dèbit i de bancs, perdo l’oremus. Segueixo. Després de confiar cegament en l’IEC, vaig sortir a fora al carrer a lluitar aferrissadament amb el fred pre-hivernal que assotava brutalment Banyoles. Però jo estava tranquil·la, duia les Normes Ortogràfiques sota el braç, no em podia passa res. Vaig arribar a casa doncs, amb la cara vermella com un pebrot escalivat i amb les parpelles dures com el marbre. Però estava molt bé. Qui es queixa és perquè vol.

Mitja hora després, i un cop vaig tenir el meu rooibos amb llet de civada a punt de solfa, vaig obrir emocionada aquell meravellós llibre. En obrir la primera pàgina una llum celestial quasi divina va il·luminar la meva ànima ansiosa de saber. Vaig pensar que tanta llum em passaria factura a final de mes i vaig decidir relaxar-me una mica.

Després de tres glops de rooibos, ja havia llegit més de 40 excepcions de les excepcions que excepcionen les excepcions excepcionades i havia trobat una meravellosa frase que m’havia deixat garratibada: “Només la consulta del diccionari pot resoldre tots els dubtes davant l’escriptura de s/ss o de c/ç”. A casa meva d’això en diem “fer-se el longuis” o “ser més puta que les gallines”. Tants anys creient que hi havia unes normes que regien les llengües i amb una frase em van enviar al caos lingüístic. Com pot perdurar una llengua amb una normativa caòtica, barroca i farcida d’excepcions? Com volem que la llengua dels nostres pares, avis, avantpassats perduri si els responsables d’ordenar-la la desordenen? Sincerament, quan vaig haver acabat de llegir aquelles normes ortogràfiques i de beure’m l’última gota de rooibos amb llet de civada, vaig mirar tots els racons de casa meva per comprovar que no hi hagués alguna càmera amagada a algun lloc i es tractés d’una broma pesada. La típica broma que fas a una filòloga amb aspiracions intel·lectuals frustrades. Però va resultar que no, aquell llibre era real i hi havia gent que havia cobrat per fer-lo.

Tot i així puc estar contenta d’haver-me gastat aquests 18 euros (sóc optimista de mena), almenys ara he pogut entendre per què és impossible dedicar-se a la investigació lingüística en aquest país: no volen investigadors, volen conservadors maldestres.

Perdoneu si he fet faltes, no he acabat d’entendre les Normes Ortogràfiques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s