Els cossos naturals

Últimament estic llegint molts articles “periodístics” (ho escric entre cometes perquè considero que el periodisme sa, enriquidor i fructífer està quasi mort) que reivindiquen els cossos naturals (bé, de fet, només n’he llegit un, però hi ha molta gent que fa gala de reivindicar els cossos naturals i he considerat oportú parlar-ne. No us negaré que el fet que avui faci un dia plujós ha contribuït que em posi a escriure, però considero que és un tema prou seriós i important per parar-se una estona a parlar-ne).

Què són els cossos naturals? Les estries? L’acne (sí, en català va sense accent, intenteu pronunciar-ho si teniu collons/ovaris)? Les panxes voluminoses? Els pits caiguts? Un cul pelut? Les ungles del peu sense tallar durant 2 mesos i amb restes prehistòriques? La ronya darrere les orelles? La caspa?

Realment volem veure tot això a Instagram? Estem preparats per veure adolescents amargades perquè no tenen el cul tan gran com la Nicki Minaj? O dones de 50 anys que aparenten 50 anys en comptes de 13?  O a Berlusconi sense maquillatge? No és més agradable veure aquesta gent que reivindica els cossos naturals coberts de filtres que els rejoveneixen dues dècades i que els engrandeixen pits, culs i llavis? Qui vol veure una noia amb uns pits petits estriats i caiguts i amb un cul pla com una taula de planxar i amb cel·lulitis, podent veure una noia amb uns pits grossos, ferms i brillants acompanyats d’un cul de la mida d’una carabassa amb gegantisme que s’aguanta recte com un ciri?

Sabeu el xoc social que provocaria el fet de saber que no totes les dones d’aquest planeta tenen 13 anys acabats de fer i que hi ha homes que tenen panxa cervesera? Sabeu l’esquerda social, política i econòmica que això provocaria? No en sou conscients.

Crec que el més important aquí és que ningú estigui content amb el seu cos, però que defensi la naturalitat dels cossos després de penjar una foto a Instagram amb més filtres que operacions s’ha fet la Cher. L’important és reivindicar el que un mateix no creu, però li agradaria creure. En definitiva, el més important és seguir amb la hipocresia per no desentonar amb la resta de la societat.