La dona i la llibertat

Després d’anys d’estudis filosòfics i psicoanalítics; de cerveses en bars fins altes hores de la nit i d’una forta addicció a les xarxes socials, puc afirmar que vivim en una societat fastigosament masclista. Una societat fastigosament masclista que es fa dir democràcia. Democràcia? La que tinc aquí penjada. Com es pot considerar democràtica una societat masclista, estereotipada i racista? Avui em poso seriosa, tants anys de masclisme, s’ho valen. I no em referiré només als homes per aclarir la meva afirmació, també faré referència a les dones. Sempre he dit que no hi ha res pitjor que una dona masclista. I moltes de les actituds que veig entre les dones, encara ara, són masclistes. Adolescents i dones que es creuen adolescents, però ja fa anys que han deixat de ser-ho, que es venen com objectes sexuals a les xarxes, reduint la seva persona a un tros de carn que servirà per alliberar les tensions sexuals d’homes que no estan satisfets a casa seva. Però, això sí, es venen com a dones alliberades sexualment. Això deixa palès que tampoc han acabat d’assimilar el concepte de llibertat. Es converteixen en el desig de l’home, viuen dels likes i dels missatges eròtics que reben. La majoria d’elles, però, no fan mai el pas de ficar-s’hi al llit perquè la seva intencionalitat histèrica quedaria estroncada.

Per què tot el que es relaciona amb la dona té com a única finalitat enaltir el seu erotisme i reduir el seu intel·lecte? Un exemple clar: la Presidenta de Croàcia, la Kolinda Grabar-Kitarović. Per què collons quan vaig al google per informar-me de qui és aquesta dona i què ha fet al llarg de la seva vida, em surten unes fotos de la presidenta en biquini exaltant la seva voluptuositat? Per què una dona ha de demostrar que és excel·lent en tots els àmbits perquè se la prenguin seriosament i un home per més ximple que sigui se li dóna el càrrec de president d’un país? Per què? Ja us ho diré jo: MASCLISME. Per què les dones hem d’estar constantment demostrant que som més que un tros de carn amb un forat a l’entrecuix i que tenim capacitats intel·lectuals més elevades que les que es necessiten per netejar una cuina i satisfer un home amb un complex d’Èdip mal resolt? Per què som les dones que hem d’anar amb minifaldilles i talons. Per què hem considerat això femení i no masculí? Puc intuir-ne la resposta: MASCLISME. Però el masclisme és només la punta de l’iceberg. Darrere del masclisme s’hi amaguen una colla d’individus que no poden acceptar de cap manera que la dona ocupi el seu lloc, el seu estatus i que tots els seus pilars mil·lenaris s’esmicolin. No poden suportar que la mama sigui una dona independent amb més aspiracions que cuidar el seu fill. I no parlo només d’homes, també parlo de dones que necessiten tenir una figura masculina que les domini i els digui què han de fer i com ser per estalviar-se decidir per elles mateixes. Per això trobo ridícul que aquestes noies/dones, que es venen com trossos de carn, es facin dir dones alliberades. Mostrar-se en pilotes davant la gent no ha de ser exclusivament un símbol d’alliberament sexual, de vegades pot significar tot el contrari. De fet, algú que necessita exposar-se públicament, demostra que necessita constantment l’altre per sadollar les seves ànsies narcisistes. Una persona lliure no ha d’estar demostrant constantment que és feliç i que està boníssima. Simplement viu.

Us imagineu que per escriure aquest article cobrés la meitat que un home? Doncs això també passa. Actualment, encara hi ha dones que per fer la mateixa feina que un home, i en molts casos fer-la molt més ben feta que ells, cobren menys que els homes. Us posaré com a exemple les cuidadores i cuidadors de persones de la tercera edat. Per què una cuidadora cobra menys que un cuidador en molts casos? I us asseguro, per l’experiència que he tingut, que les dones penquen molt més. Per què? No cal que respongui ja.

I entrem al tema de les violacions. Si fins aquí encara no us ha semblat que les dones vivim una violació constant de la nostra llibertat, parlem de les violacions sexuals i les humiliacions que patim constantment. Jo he d’aguantar que un tio fastigós em faci un comentari sexual pel carrer perquè el seu cervell prehistòric em considera un tros de carn? Jo he d’aguantar que un tio abusant de la seva força em violi i destrueixi tota la dignitat que tinc com a persona? Jo he d’aguantar que un jutge em digui que he provocat al violador o que com que no vaig ser capaç de dir que no, per por que em matés, l’acte era consentit? Jo he d’aguantar que un tio trobi normal que m’encarregui de netejar la casa, cuinar, treballar fora de casa, cuidar els fills, mentre ell se’n va a veure el futbol amb els amics? No, no ho he d’aguantar. Ni ho faig. I cap dona ho hauria d’aguantar. A menys que no vulgui sortir de la relació sadomasoquista en què està ficada.

Dit això, que ningú més em vingui a dir que a occident ja no hi ha masclisme.

Salut!