La solitud

Als humans ens agrada sentir que formem part d’alguna cosa, és una manera infantil d’oblidar que estem sols en aquest món.

Les xarxes socials fan molt bé aquesta funció d’hipnosi existencial. Són les drogues 4.0 del segle XXI. És un retorn directe al gaudi infantil, a la mirada escrutadora de la mare que hi és sempre quan la necessites i que aplaudeix tots els teus assoliments sense posar-te en dubte en cap moment.

Per què pengem fotos de nosaltres a les xarxes? Què esperem sinó que l’altre ens miri i ens digui alguna cosa. Provocar la mirada de l’altre, ser algú per l’altre. Sentir que existim per algú i que algú ens fa cas. I si, a més a més, ens diuen que som molt guapos i sexys, molt millor. És igual si és veritat o no, però ens agrada que els altres estiguin per nosaltres.

Tant és el paper que adoptis a les xarxes, sempre estàs buscant la reacció de l’altre, la seva atenció.

Si no, digueu-me, per què collons pengem fotos a les xarxes socials? Per què perdem el temps que estem vivint (que suposadament estem gaudint com ningú) penjant fotos del que estem fent? Per què tenim la necessitat de mostrar a tothom que bé que ens ho estem passant o que desgraciats que som?

Pots posar el text que vulguis sota la foto, pots mostrar-te tan dur/a com vulguis, la realitat és que necessites que algú et faci cas i estigui per tu. Perquè, senyores i senyors, estem sols en aquest món i sí, ens morirem tots, alguns més aviat que els altres, però tots acabarem desapareixent d’aquest món tard o d’hora. Per més fotos que pengis a les xarxes socials, per més guapa/o que siguis, per més likes i RTs que tinguis, un dia moriràs i tot això no tindrà cap mena d’importància.

I, tot i això, els únics valors que estan creixent en aquesta societat són el culte al cos i a l’èxit professional.

L’amor, l’amistat i l’altruisme han quedat relegats al cumbaianisme. I només són vàlids si serveixen per augmentar la teva popularitat.

És trist que ens adonem que hem estat vivint, únicament i exclusivament, per agradar els altres quan ja estem fent l’últim sospir de la nostra vida.

Bé, doncs res, vaig a fer-me 300 fotos a veure si en surt almenys una de molt sexy que em doni una bona dosi de likes abans d’anar a dinar. Després penjaré una foto sobre l’amistat ensenyant les natges del cul i faré un parell de tuits sobre la pau al món mentre em cago en la puta que té més followers que jo.

De super bon rotllo, eh!

One thought on “La solitud

  1. Albert ha dit:

    Molt d’acord amb l’escrit però saps què? Diria que capto molt be les emocions i més que likes i retwitts m’interessen els comentaris que surten del cor, és molt facil posar un like per quedar bé però és dificil comentar des de l’interior d’un mateix i que arribi a destí. Està clar que no parlo de fotos de paissatge, de bon dia o de “postureo”

    Liked by 1 person

Respon a Albert Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s