100% mare

Aquest matí m’he aixecat 100% sincera i m’han vingut ganes d’escriure quatre ratlles al meu blog. He dit quatre ratlles? 99% mentidera perquè n’escriuré unes quantes més, n’estic un 98% segura.

El fet és que ahir a la nit vaig dedicar un 48,5% del meu temps a pensar en com seria el pare ideal pels meus futurs fills. I vaig arribar a una única conclusió: el Corte Inglés hauria de desaparèixer de la faç de la terra. N’estic 100% segura. L’altre 51,5% del temps, el vaig dedicar a intentar procrear.

Perdoneu, no sé què em passa, no puc deixar de tantpercentejar-ho tot. És com si el meu cos fos un simple tant per cent de característiques imposades. Em sento dividida. Això d’estar-me preparant per ser un 97% entregada i per reduir el meu egoisme i les meves queixes a 0, m’està costant més del que em pensava. Però està molt bé que totes les dones ens uniformem en el moment de ser mares. Així no hi ha diferències entre nosaltres i cap nen està gelós ni se sent inferior per tenir una mare diferent de les altres.

Avui, per entrenar-me, després de netejar tot el pis, rentar tota la roba i anar a comprar, li he dit a la meva parella que segués al sofà, que li portaria una cervesa fresca i li faria un massatge als peus. M’ha semblat que s’adaptava bé al canvi, en cap moment m’ha semblat enfadat pel que feia. Quan he acabat li he preguntat si podia fer res més per ell (m’ha semblat que no m’havia entregat prou i que havia sigut massa egoista perquè no li havia ofert també unes olives i unes patates xips per acompanyar la cervesa). M’ha dit que de moment no necessitava res més i que me n’anés cap a la cuina a preparar el dinar, que li venia molt de gust menjar faves a la catalana.

La setmana passada vaig parlar amb el meu cap i li vaig dir que creia que treballava massa poques hores pel sou que em pagaven, i que, si no els feia res, em quedaria 5 hores més al dia per fer una jornada laboral de 13 hores. El meu cap no hi va trobar cap inconvenient. Tinc un cap que no me’l mereixo.

A poc a poc estic aconseguint acostar-me als tants per cent que se’m demanen per ser mare. Crec que aviat aconseguiré ser la mare que tothom espera que sigui. No em queixo. Tot el contrari. L’altre dia un tio se’m va tirar a sobre amb el cotxe i li vaig dir que jo li pagaria la reparació del cotxe, que jo estava bé, que només tenia dues cames trencades i havia d’anar amb cadira de rodes durant 3 mesos, però que gràcies a ell estalviaria en gasolina.

Qui no és feliç és perquè no vol.

One thought on “100% mare

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s