No us podeu imaginar com n’arriba a ser d’esgotador estar sexi tot el dia. I, l’endemà, tornem-hi. Jo ja fa molts anys que soc una dona sexi. Vaig començar a ser-ne quan tenia només divuit anys —vaig començar tardíssim en comparació a les noies d’ara— i, fins als trenta, ho vaig portar bastant bé perquè tenia molta energia i la gent m’aplaudia pel carrer cada vegada que sortia amb la meva minifaldilla, les sabates de taló de vint centímetres i l’escot que m’arribava fins al melic. Però, quan vaig arribar als trenta-un, les meves vèrtebres cervicals i lumbars em van agafar per banda i em van dir: o et treus els talons d’una punyetera vegada i et poses unes vambes o no comptis amb nosaltres per continuar caminant recta. Em van posar entre l’espasa i la paret: estar sexi o caminar recta? Òbviament, vaig continuar posant-me les meves fantàstiques sabates de taló —això sí, vaig rebaixar el taló un parell de centímetres per si de cas.
Però els talons són només la punta de l’iceberg del patiment diari d’una dona sexi. Parlem dels push-ups: de les calcetes, els pantalons i els sostenidors push-up. Tenia uns pantalons que m’apujaven el cul fins al clatell, i uns sostenidors que m’apujaven els pits fins a la barbeta. Semblava una dona sense esquena ni coll; això sí, estava supersexi.
Sabeu com n’és de dur portar sostenidors, pantalons i calcetes push-up per lluitar contra la llei de la gravetat? No, no ho sabeu. I estar prima i tenir un cul que cada natja té la mida d’una síndria de deu quilos perquè, a la majoria d’homes, els agraden els culs grossos en cossos prims? Tampoc ho sabeu. Molts cops m’havien de collir de terra perquè perdia l’equilibri. Parlem també de les ungles de cinc centímetres que m’haig de retocar cada setmana perquè estiguin perfectes i semblin naturals. Sabeu com n’és de difícil eixugar-se el cul després de cagar amb unes ungles de cinc centímetres sense acabar a urgències? O intentar posar-te una lentilla sense esbardellar-te l’ull?
Però no ens quedem aquí, seguim i toquem el tema més tabú de tots: sabeu quants pets m’he hagut d’aguantar després de tenir relacions sexuals amb algú per continuar sent la dona més sexi i idíl·lica amb qui s’han ficat al llit? Un pet, encara que sigui silenciós, no passa desapercebut pel nas d’un home, i pot enfonsar la reputació de molts anys d’esforços d’una dona sexi. Una dona sexi tampoc pot estar trista, ni tenir diarrea, ni fer pudor de suor, ni anar mal depilada, ni tenir un cabell blanc al cap, ni tenir les puntes obertes, ni anar amb la roba desconjuntada, ni rotar, ni tan sols pot menjar normal. Una dona sexi no menja com la resta d’éssers vius; una dona sexi menja eròticament qualsevol plat que li posen a davant (encara que no li agradi gens). Perquè m’entengueu: si el cambrer li porta una amanida, s’ha de menjar aquella amanida com si en comptes de tenir una fulla d’enciam a la boca hi tingués un plàtan cobert de xocolata desfeta. Una dona sexi no menja, una dona sexi ven una il·lusió.
Això sí, sempre us trobareu la típica dona que us dirà que ella es vesteix sexi per sentir-se bé amb si mateixa i perquè s’agrada així; que mai ho ha fet pels altres. A veure, qui carai es posa uns talons de vint centímetres, tres push-ups, mig quilo de maquillatge a la cara, unes ungles de cinc centímetres (amb les quals no pots ni posar-te un tampó) i un vestit que no et deixa respirar per sentir-se bé amb si mateixa?
Tornant a mi, els talons, els vaig aguantar fins que vaig fer quaranta anys, i aquell dia vaig dir: «PROU! Què collons estic fent? Agrades a tothom menys a tu mateixa.» I, des d’aquell dia, vaig cada dia amb xandall i vambes, no em depilo, no em tenyeixo els cabells, em dutxo un cop a la setmana, tinc les puntes dels cabells obertes i no practico sexe. He de compensar tots els anys de sacrificis que he fet. O sigui que calculo que, fins al 2040, no tornaré a tenir sexe.
En fi, en aquesta vida no es pot tenir tot.
El Jornaler 