Arxius d'autor: EL JORNALER

Suposo que fa dies que us esteu preguntant: Què són exactament els CDRs? No? Bé, doncs us ho explicaré igualment. Els CDRs, altrament coneguts com a Comitès de Defensa de la República, són unes cèl·lules terroristes encarregades d’exterminar tota la població espanyola que no sàpiga conjugar els pronoms febles. Més o menys, seria això. PeròContinua llegint “Què són els CDRs?”

Se m’ha acusat d’homòfoba per aquest tuit: “Ara diré una cosa que farà que tothom se’m tiri a sobre, però és una realitat: els homes cada vegada són més femenins i les dones cada vegada més masculines. La falla de la funció del pare està fent augmentar considerablement el nombre d’homosexuals.” Més que acusat, seContinua llegint “Twitter i les ganes d’enviar la gent a la forca”

Aquest matí m’he aixecat 100% sincera i m’han vingut ganes d’escriure quatre ratlles al meu blog. He dit quatre ratlles? 99% mentidera perquè n’escriuré unes quantes més, n’estic un 98% segura. El fet és que ahir a la nit vaig dedicar un 48,5% del meu temps a pensar en com seria el pare ideal pelsContinua llegint “100% mare”

Crec que avui, finalment, he tocat fons. Quan creia que la meva vida ja no podia anar pitjor; quan per fi tenia assumit que ja havia arribat al fons del profund pou on em trobava; quan finalment donava per fet que la foscor de la meva vida no podia ennegrir-se més, va i em troboContinua llegint “El món s’acaba”

Escric aquest article per expressar la meva opinió sobre un tuit que em va dirigir la lingüista catalana Carme Junyent sobre el masculí genèric (segons la Bel Olid, la Carme Junyent és una autoritat en la matèria. Jo, em sap greu decebre-us, sóc només una simple graduada en llengua i literatura catalanes que li agradaContinua llegint “El masculí genèric”

Que bé que li va al cap d’un estat quan el 90% de la seva població és curta de gambals, no toca ni quarts ni hores i li falta un bull. Benvinguts al segle XXI: el segle dels leds i els aparadors virtuals. He deixat de mirar la televisió i escoltar la majoria de programesContinua llegint “L’era de l’homo beneitus beneitus”

Creia que mai arribaria el dia que parlaria en primera persona d’aquest tema, però crec que ha arribat el moment de fer-ho. He sigut una persona maltractada psíquicament i físicament. Fixeu-vos que no m’amago darrere el substantiu “dona” ni utilitzo el tòpic absurd de la “violència masclista”. Violència masclista? La violència és violència i punt.Continua llegint “VIOLÈNCIA en primera persona”

#seractriués denunciar un abús quan aquest es produeix. #seractriués dir NO a actituds masclistes quan aquestes es produeixen. Per què hi ha actrius que han acceptat feines d’abusadors? Per què s’ha creat ara el hashtag #seractriués i no es va dir NO al moment que tocava? Què passa? Que primer volien aconseguir el paper perquè no se’lContinua llegint “#seractriués”

Als humans ens agrada sentir que formem part d’alguna cosa, és una manera infantil d’oblidar que estem sols en aquest món. Les xarxes socials fan molt bé aquesta funció d’hipnosi existencial. Són les drogues 4.0 del segle XXI. És un retorn directe al gaudi infantil, a la mirada escrutadora de la mare que hi ésContinua llegint “La solitud”

Després d’anys d’estudis filosòfics i psicoanalítics; de cerveses en bars fins altes hores de la nit i d’una forta addicció a les xarxes socials, puc afirmar que vivim en una societat fastigosament masclista. Una societat fastigosament masclista que es fa dir democràcia. Democràcia? La que tinc aquí penjada. Com es pot considerar democràtica una societatContinua llegint “La dona i la llibertat”