Arxius d'autor: EL JORNALER

Últimament estic llegint molts articles “periodístics” (ho escric entre cometes perquè considero que el periodisme sa, enriquidor i fructífer està quasi mort) que reivindiquen els cossos naturals (bé, de fet, només n’he llegit un, però hi ha molta gent que fa gala de reivindicar els cossos naturals i he considerat oportú parlar-ne. No us negaréContinua llegint “Els cossos naturals”

S’ha parlat molt aquest any de la majoria silenciosa. El concepte Arrimadas ja no es pot entendre sense aquesta majoria silenciosa que ella diu que existeix a Catalunya. I té raó, existeix una majoria silenciosa que ha de callar perquè cada vegada que obre la boca i diu el que pensa rep cops de porra,Continua llegint “La majoria silenciosa”

Tota il·lusionada (innocent de mi, mai n’aprendré) vaig decidir comprar-me les noves Normes Ortogràfiques de l’IEC (tot el que és normatiu em cau en gràcia, què voleu que us digui). El primer que vaig pensar va ser: “Caram, sí que són barates aquestes normes, només valen 18 euros. Deu ser perquè són de tapa tova.Continua llegint “L’ortografia catalana”

Espanya és un país de casualitats. N’hi ha tantes que s’han plantejat estudiar-ho a les universitats més prestigioses. Per exemple, el Cas Gürtel, quantes persones han mort relacionades amb aquest cas? 9? 10? Si fóssim malpensats podríem pensar que s’han anat carregant tot aquell que podria xerrar més del compte, però estaríeu molt equivocats, sónContinua llegint “Espain”

Els amors com tot i tothom, també moren. De vegades de mort natural i d’altres et veus forçat a matar-los per poder sobreviure. Hi ha poques sensacions tan doloroses com les que tens quan et veus  forçat a matar un amor que ha deixat de ser correspost, però que dins el teu cor segueix bategantContinua llegint “La mort d’un amor”

Els catalans tenim un gran problema d’autoestima. M’explicaré millor amb una comparativa. Un maltractador és una persona que necessita nodrir-se dels altres per sobreviure. És com un vampir d’autoestima. Un maltractador té el fals convenciment que si aixafa l’autoestima d’una altra persona, la seva es veurà recompensada. Així doncs, al costat d’un maltractador sempre hiContinua llegint “L’autoestima dels catalans”

En moments com els que s’han viscut aquestes últimes hores a Barcelona i a Cambrils és quan l’individu es mostra tal i com és realment, les màscares cauen i apareixen els rostres que s’hi amaguen darrere. Diaris com El País ens han deixat clar que la unitat d’Espanya passa per sobre de tot, fins iContinua llegint “BARCELONA I CAMBRILS US ESTIMO”

No entenc aquesta turismofòbia que us ha agafat últimament. No crec que n’hi hagi per tant. Quin mal hi ha a tenir només un centímetre quadrat de platja per tu? Tot això que t’estalvies en tovalloles i en para-sols. Si saps muntar-t’ho bé i fer equilibris amb el dit gros del peu, en una tovallolaContinua llegint “Turismofòbia”

Què us he d’explicar de Girona que encara no sapigueu? Girona és el millor lloc del món i punt. Si no pregunteu-li al nostre molt Honorable President. Per què us penseu sinó que els barcelonins amb pasta hi tenen tots una segona residència? El que encara no entenc és per què quan vénen a GironaContinua llegint “Barcelonins en terres gironines”

Estic al costat d’en Miquel Iceta pel que faci falta, trobo indignant que vagis tot innocent al Kentucky Fried Chicken amb l’antull de menjar conill i el cambrer tingui els sants collons de dir-te que triïs entre pit i cuixa de pollastre sense ni tan sols anomenar-te el conill ni dur-te una tapa de caviarContinua llegint “Pit o cuixa”