El món s’acaba

Crec que avui, finalment, he tocat fons. Quan creia que la meva vida ja no podia anar pitjor; quan per fi tenia assumit que ja havia arribat al fons del profund pou on em trobava; quan finalment donava per fet que la foscor de la meva vida no podia ennegrir-se més, va i em trobo una noia fumant-se un USB.

No sé nois, la meva capacitat de comprensió té uns límits. Aquesta noia s’estava fumant un puto llàpit de memòria. Sí, un USB d’aquells que fiqueu a l’ordinador per guardar-hi coses. Ai, que innocents que sou! I tan tranquil·la que se’l fumava, com qui menja un pa amb tomàquet amb un assortit d’embotits ibèrics.

En un primer moment he pensat que simplement s’estava ficant l’USB a la boca, com qui llepa un xumet o un llàpit de fusta de tota la vida per recordar el mugró de la mare en moments d’angoixa. Però, el fum espès que ha començat a emergir de la seva boca, m’ha fet sospitar que allò no era una succió innocent. He tardat uns minuts a deduir de què es tractava. He recordat, de sobte, que feia uns anys s’havia posat de moda fumar vapor d’aigua perquè uns científics de no sé on, preocupats pel benestar de la humanitat, deien que era més saludable inhalar aigua que quitrà i nicotina (perquè m’entengueu: que a la Seguretat Social li sortia massa car això de tractar tants tumors derivats del tabac). On era? Ah sí, doncs res, la noia ha desembeinat l’USB, se l’ha ficat a la boca i ha començat a succionar-lo i a expulsar vapor d’alguna cosa. M’he quedat completament hipnotitzada mirant-la amb la meva desfasada cervesa servida en un simple vas de vidre a la mà. La noia deu haver pensat que m’havia pres alguna substància psicoactiva i que acaba d’arribar del passat amb una màquina del temps. Tenia els ulls com dues taronges.

Com us podeu imaginar, m’han atacat mil dubtes existencials:

– Quanta memòria deu tenir aquest USB?

– Queden registrades totes les pipades que fa?

– És compatible amb el meu iPhone?

– La frase feta “sortir fum del cap” en realitat no és cap metàfora?

– He apagat la calefacció abans de sortir de casa?

Aquesta experiència m’ha fet replantejar-me tota la meva vida. No sé què serà el següent que em trobaré. Potser, en un futur, l’USB se’ns fumarà a nosaltres. No ho sé. La vida dóna moltes voltes. Hem d’estar preparats per tot, nois.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s