Què és un sociata?

Els sociates són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids. Els reconeixeràs perquè, tot i predicar una vida humil, viuen en cases de 500.000 € i tenen nòmines d’alt funcionari. Són molt perillosos, sobretot quan se senten amenaçats, però no cal que s’hi sentin per ser-ne. La pitjor amenaça que pots fer a un sociata és dir-li que eliminaràs el funcionariat i que no podrà xerrar durant tot el dia. Si això passa, ja pots arrencar a córrer, perquè el sociata simpàtic que creies conèixer es convertirà en un dictador supremacista i et començarà a parlar en sànscrit durant uns quants dies. Quan un sociata està content, en canvi, sol anar al Marroc (o a qualsevol país de l’Àfrica); a l’Índia; a Amèrica del Sud, o a algun país asiàtic a menjar cuscús, hummus, tabule o tofu i a fer-se fotos amb nens desnodrits que els pengen els mocs. Un sociata xerra pels descosits, però no diu absolutament res; no cal que l’entenguis ni que parlis el seu idioma, ell s’ho talla i ell s’ho cus. Pot estar-se dies sencers així. Si mai et trobes en aquesta situació, marxa cap a casa o a fer el que hagis de fer perquè el sociata continuarà xerrant sense notar que has marxat. És un ésser moralista i tradicionalista camuflat de progressista i humanitari, per això el ritu d’iniciació al món sociata consisteix a anar a qualsevol país de l’Àfrica a ensenyar-los com es llaura un camp i tornar cap a casa i esquivar tots els africans que et trobis pel carrer.

Doncs ja ho sabeu, si us avorriu i no sabeu què fer, pregunteu quina hora és a un sociata i tindreu discurs per uns quants dies.

Advertisement

One thought on “Què és un sociata?

  1. Tot els hi perdono, menys quan es posen “estupendus” i et foten la turra sobre vins cars (sempre espanyols, que per ells fa cosmopolita) i que a tu mai et donarà la gana de pagar.
    En aquest aspecte, anar a restaurants famosos amb càrrec a la institució on els va endollar el partit, els serveix d’aprenentatge.
    Quan s’insinuen els traspua la lluita interna, titànica, entre baixos instints reproductius i supèrbia il·limitada, lluita que creuen exorcitzar amb aquell somriure de commiseració, tant seu i tant poc adient, que inexorablement els duu a declaracions patètiques, prolegòmens dubitatius i prestacions poc curoses, sovint eixutes, sinó frustrades, seguides de patètics balbotaments en forma de disculpa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: